27 de març 2012

El temps envelleix de pressa

Antonio Tabucchi







Nou històries que presenten una rica i complexa reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les restes de passat que poden arribar a donar sentit a l’existència











 

El temps envelleix de pressa
Un exagent de l’antiga RDA que vagareja sense rumb per Berlín, un oficial italià afectat per radiacions d’urani empobrit a Kosovo i un home que esdevé protagonista d’un fet que s’ha inventat durant una nit d’insomni. Aquests són alguns apunts de les històries que Antonio Tabucchi ha plasmat en aquest recull de contes elaborat amb una tècnica que ell mateix exemplifica amb la pintura d’Arcimboldo, en què les figures individuals formen en perspectiva una figura més gran que les inclou.

Amb una acurada precisió i la sensibilitat literària que el caracteritza, Antonio Tabucchi basteix uns relats centrats en les vivències i els records d’uns personatges que han viscut la seva maduresa en les diverses Europes, però sobretot en la de l’Est, entre la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Freda. Nou històries que presenten una rica i complexa reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les restes de passat que poden arribar a donar sentit a l’existència. Una obra que mostra el compromís de l’autor amb la seva generació i amb la història europea de la segona meitat del segle XX.

16 de març 2012

Conviure amb la mort



Conviure amb la mort, escriu Teresa Pàmies, "no és pactar, dialogar, censurar el dia a dia amb ella. És un forcejament que, a la llarga, guanyarà la mort, però la vida s'enforteix en resistir l'embranzida, en superar una malaltia, en reviscolar l'ànim decaigut, en sentir-se estimat i respectat, i satisfer, de tant en tant, els batecs de la carn i les pretensions de l'ego".
Teresa Pàmies aborda el tema de la mort amb una mirada lúcida i serena, com un procès natural que forma part, des del moment de néixer, de la nostra pròpia vida. En aquest llibre recull pensaments que filòsofs i poetes de tots els temps han escrit sobre la mort. La gran lliçó que ens espera és que aprendre a conviure amb la mort vol dir, també, lluitar-hi sense deixar mai de viure la vida amb plenitut.

12 de març 2012

Història de dues ciutats


Història de dues ciutats



Aquest any se conmemora el bicentenari del naixement de Charles Dickens







Història de dues ciutats és una de les novel·les de l'escriptor britànic Charles Dickens, publicada l'any 1859. Aquesta novel·la és particularment diferent a les altres que va escriure, les quals es basen en personatges infantils i mostren una marcada reprimenda cap a la societat britànica de l'època. En aquesta novel·la històrica es narra la vida al segle XVIII, l'època de la Revolució Francesa.
Al mateix temps la història es desenvolupa a dos països: Anglaterra i França, a les ciutats de Londres i París, respectivament en l'època de les albors de la Revolució francesa. La primera ciutat simbolitzaria d'alguna manera la pau i la tranquil·litat, la vida senzilla i ordenada; mentre la segona representaria l'agitació, el desafiament i el caos, el conflicte entre dos mons en una època en la qual s'anuncia dràstics canvis socials.