Inicialment seran dos enamorats adolescents a qui la vida somriu (malgrat el pare agressiu i dictador de la Maria), que viatjaran, viuran l’amor sense reserves ni límits i tastaran una mica el gust de l’època hippie. Aviat acabarà aquesta fase ja que el pare de la Maria la farà avortar a Londres i aconseguirà separar-los traumàticament. El distanciament, però, no els farà oblidar-se i sempre, com un ritornello tornarà a la seva memòria el nom i els records de l’altre, així com la cançó de Serrat. Com a novel•la romàntica conté els elements clàssics del gènere: després d’uns moments inicials intensos i feliços, sobrevindrà l’oposició del pare perquè el noi no s’adequa a la classe social i ideològica; la mare protectora; la incomprensió de l’enamorada del que ha passat i els ha portat al distanciament perquè desconeix un element clau: la intervenció oculta i perversa del pare; ella es malcasarà i, finalment vindrà el retrobament.
Escamilla ha volgut que aquesta fos també una novel•la sobre la Barcelona dels últims anys del franquisme: hi fa aparèixer personatges del món de la “Gauche divine” com Salvador Dalí, Guillermina Motta, Salvador Escamilla, Françoise Hardy…; espais d’oci i llocs que molts lectors recordaran perquè formen part de l’sky line sentimental i cultural d’aquells anys i ja han passat a l’imaginari col•lectiu, com ara el Bocaccio, el Jamboree, etc.; i la presència grisa i traumatitzant dels últims anys franquistes amb la seva força repressora implacable i injusta.
És una novel•la romàntica en línia amb la tradició sentimental.