28 de nov. 2012

Trampa de foc, Núria Martí Constans

Núria Martí Constans
Trampa de foc
Barcelona : La Mar de Fàcil, 2011


Al novè pis, el foc entrava per la finestra de l'escala i ho anava encenent tot.

Algunes noies estaven paralitzades i d'altres sentien un pànic terrible.

Què haviem de fer?

Mai ningú els havia exolicat com havien d'actuar en cas d'incendi.
La Bettina va reaccionar de seguida.

No es volia deixar vèncer pel foc.


Lectura del nostre Club de Lectura Fàcil de novembre.

26 de nov. 2012

L´Últim abat, Martí Gironell

Martí Gironell
L'Últim abat
Barcelona : Columna, 2012

L'escriptor i periodista besaluenc, Martí Gironell, ha escrit la seva quarta novel·la mentre residia al monestir de Sant Benet i aquesta s'ha publicat aquest mes de novembre sota el títol de "L'últim abad" (Columna edicions).
"L’últim abat" és el resultat d’una experiència única en què l’escriptor ha pogut conviure amb els escenaris, les pedres, les olors i els paisatges del monestir de Sant Benet de Bages.
L’autor explica les seves vivències al monestir Sant Benet, on es va recloure per escriure la seva nova obra sense perdre el contacte amb els lectors a través de les xarxes socials, fins al punt que van ser ells els encarregats d’escollir el títol de l’obra mitjançant una votació.

L'Últim abat narra la conxorxa orquestrada pel rei de Castella i la Congregación de la Observancia de Valladolid amenaça de posar en perill els monestirs catalans, que s’uneixen per resistir l’embat imperialista i el monje que va plantar cara a la corona, a l'Esglèsia i a la corrupció política del segle XVI .

Podeu escoltar la nostra recomanació al programa Biblioones de ràdio Tortosa 103.3 FM

16 de nov. 2012

Carta d'una desconeguda, Stefan Zweig

Stefan Zweig,
Carta d'una desconeguda

Viena, 1900. Un cèlebre i atractiu novel·lista rep una carta. Una extensa i anònima carta de traç femení on li és revelat el gran amor que, des de ben joveneta, li professa la redactora. D’una acurada construcció psicològica, Carta d’una Desconeguda està narrada des del punt de vista d’una dona, inèdit per l’època que fou escrita (1927).

Carta d’una desconeguda és un homenatge a l’amor més pur, més sincer i més silent de la mà d’una singular heroïna romàntica; Un homenatge als amants posseïdors del tresor de saber estimar sense correspondències.

Estimar durant hores, setmanes, durant mesos i potser fins i tot anys. Estimar en silenci fins a fer mal, de forma incondicional, buscant sempre la seva ombra, la seva olor que no desapareix per molt que et freguis la pell amb sabó, estimar encara que l'ànima se t'ompli de nafres. Recordes aquest sentiment? És el sentiment que ens escriu Stefan Zweig a Carta d'Una Desconeguda. Ens ho escriu un home amb mà de dona, que coneixia els sentiments d'una dona, com molt pocs, coneixia la dona i li esventrava el cor, i encara ara ho aconsegueix: són altres temps, però les dones continuem descobrint-nos en les seves paraules. Stefan Zweig continua arribant-nos al cor.

La pregunta que ens fem serà: és possible estimar així d'intensament tota una vida com la de la protagonista? Era amor o potser es convertí en obsessió malaltissa? Fou un amor idealitzat, gairebé inventat, des de la infantesa d'una nena de tretze anys? Alguns potser pensarem en la obsessió, la paranoia fins i tot, i d'altres, com jo mateixa, creurem en l'autenticitat. Penso que el sentiment, i el més gran de tots com l'amor, mai mor si se segueix alimentant amb esperança, amb desig, i sí, també amb la febre malaltissa que t'empresona sense adonar-te'n.


El llibre recomanat el podeu escolatar al programa de la Biblioteda de radio Tortosa 103.3FM
Biblioones 15/11/2012

14 de nov. 2012

La dona justa, Sándor Márai

Sándor Márai
La dona justa
Barcelona : Edicions 62, 2006


Sandor Márai, a La dona justa, ens presenta un triangle amorós que ens serveix per reflexionar en primera persona i amb la veu dels tres protagonistes (una dona abandonada, un home desenganyat i la dona que ha trencat la vida dels altres dos) sobre les relacions humanes, però també sobre la cultura, les classes socials, la burgesia i la soledat, cada cop la narració és a càrrec d’una de les tres persones implicades. 

La trama es presenta amb una sensibilitat increïble, els fets s’expliquen de forma totalment clara i realista, cosa difícil tenint en compte que no són fets sinó sentiments i vivències subjectives el que s’explica majoritàriament. Aconsegueix fer posar el lector cada cop més a la pell de la protagonista, creant una identificació, una empatia, que fa acabar tant boig com el personatge mateix.

Però qui és la dona justa? Quina de les dues és l’autèntica dona justa: la Mária o la Judika? Perquè el títol del llibre diu ben clar, que de dona justa, només n’hi ha una. Quina deu ser per Márai “La dona justa“, i, si ho sabeu, podem discutir-ho!


El llibre recomanat el podeu escolatar al programa de la Biblioteda de radio Tortosa 103.3FM Biblioones del 15/11/2012

10 de nov. 2012

Las leyes de la frontera, Javier Cercas

Javier Cercas
Las leyes de la frontera
Barcelona : Mondadori, 2012
L'escriptor Javier Cercas torna a triar la transició i Girona com a escenari per a la seva última novel·la, després de set anys de silenci.

En lloc de fixar-se en l'alta política, fa un viatge als ambients més foscos de la delinqüència. La vida dels tres protagonistes de "Las leyes de la frontera", que sortirà en català al novembre, funciona com un retrat del seu destí, i també com la radiografia d'una època. Una història absorbent, dura i  romàntica, centrada en les relacions de tres personatges: el Zarco, un quinqui atracador de bancs que té el seu moment d’esplendor als anys 70 i primers 80 i després entra en declivi; el Gafitas, un estudiant que s’apropa  al Zarco en l’adolescència, i la Tere, la jove que es mou entre tots dos a Girona, aleshores una desarranjada ciutat de províncies que intenta treure el cap en el primer postfranquisme.

Javier Cercas ha explicat:  “No ho sé, si és un homenatge a Girona. Estaria bé que ho fos.” Sobre la frontera a la qual es refereix en el llibre ha dit: “És una frontera física, simbòlica i també moral.”Las leyes de la frontera' és un retrat d'aquella ciutat de barraques i immigració que començava a l'altra banda del riu Ter. "D'aquell món llunyà, i alhora tan proper per als qui vivíem a la ciutat, de barracons i misèria indescriptible", assegura Cercas.
Delinqüents marginals i personatges decadents es mouen entre les pàgines del seu nou llibre. Per a crear-los, però, l'escriptor gironí admet que no tot és inventat, sinó que beu de la realitat.