22 de març 2013

La néta d'Adam, Patricia Gabancho

Patricia Gabancho
La néta d'Adam
Barcelona : Columna, 2012

"Angèlica es va asseure davant la pantalla i va tancar els ulls un moment. Després li va explicar a Stephen que estava començant a conèixer la mare, que estava construint-ne la imatge com qui endreça un puzle i no estava segura de quina seria la figura definitiva. Feia anys, li va dir, que ja no em preguntava com era la mare, ho donava per sabut: només em preguntava com estava."

L'any 2010, poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Angèlica, de cinquanta anys, divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè ha mort la mare. En el procés de buidar el pis familiar, la dona inicia una barreja d'indagació i memòria per recuperar la figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada després de tants anys d'absència. La decadència física de la mare; la joventut apassionada d'Angélica a l'Argentina d'abans de la dictadura i els desaparecidos; una amarga disputa amb la cunyada per l'herència familiar; el seu propi matrimoni, i, finalment, la trajectòria de la seva pintoresca família. Tot plegat amb la ciutat de Buenos Aires com un personatge més, desplegat al llarg de cent anys d'història.

Premi Prudenci Bertrana 2012

Al nostre programa Biblioones, a més d'aquesta recomanació podreu escoltar:
    * Entrevista: Rosa Tomàs que ens parlarà de la música i els infants
    * Música: Pepet i Marieta, manudu peligro, cançó, me moles
    * En veu pròpia: Jordi Angelats

14 de març 2013

Plens de Vida, John Fante

John Fante
Plens de Vida
Barcelona : Edicions de 1984, 2013

Respirant la gestació del fill, senzill i directe, John Fante rasura amb la paraula concisa l’experiència de ser pare.

Des del punt de vista de qui per naturalesa ha de ser observador, explica com viu la transformació de la Joyce, la seva dona, des que està embarassada, que com sol passar a totes les dones que estan en gestació, en algun moment s’impregna d’un aire divinitzat, espritualitzat, i es vol convertir al catolicisme. Ingènuament descol.locat alhora que comprensiu, el protagonista viu moments tant de màxima plenitud com de desorientació absoluta sobre el paper que ha d’adoptar. Accepta el paper secundari que li pertoca en aquesta obra, viu per sobreviure a la multitud de sensacions noves que li provoca el moment d’espera. I a l’altra banda, es perfila la relació amb el pare, un home tacat del seu origen humil i convencions, arrapat a la simplicitat de qui creu que la vida és fer família.

Un moment que culmina l’emoció màxima del llibre és quan sent que és el llaç de sang de dues generacions que van i vénen: el seu pare i el seu fill, en el moment en què aquest arriba al món.

Aquesta és la recomanació del Biblioones del 14 de març la  podeu escoltar al Podcasts del programa, on també hi trobareu:

·        Música de casa nostra : Pepet i Marieta manudu peligro cançó Me moles.
·        Lectura en Veu pròpia Francesca Aliern.
  •   Entrevista. Mª José Ferré ens parlarà de la secció local de la biblioteca.

7 de març 2013

El Pou dels maquis, de Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta
El Pou dels maquis
Cossetània, 2013

Corria l’estiu de 1946 quan van passar la frontera, carregats amb macutos feixucs i un punt de llum a la mirada. Nou mesos més tard, el pou que havien començat a cavar es va quedar a mitges i la runa va colgar la seva història entre silencis i pors. Van ser uns temps de privacions, tortures, presons i morts, però també de coratge, amors i rialles i corregudes furtives sota els ametllers florits. Per aquells temps, els nens i nenes de la guerra es feien adults molt de pressa i aprenien a oblidar el que vivien de dies per poder dormir a les nits. A penes ens ho han explicat.

Com sempre, pots escoltar aquesta recomanació al nostre programa de ràdio: Biblioones, al 103.3FM de ràdio Tortosa.


Al  Biblioones d'aquest 7 de març, a més a més trobareu:

·      Música de casa nostra: Montse Castellà Gemenis Lo meu poble esta a la cantonada d'un mapa
  • La veu del protagonista: Baltasar Casanova
  • Entrevista: Anna Maria Vallvey que ens parlarà de la lectura del cos,  a i Xell Aixarch per parlar de la secció local de la biblioteca    
  • Les recomanacions: El pou dels maquis, de Margarida Aritzeta  i El fruit del baobab de Maite Carranza.

El Fruit del baobab, Maite Carranza

Maite Carranza
El fruit del baobab
Barcelona, Edicions 62, 2013
La Lola, una pediatra separada de fa poc, sap que als seus trenta-nou anys li queden poques oportunitats per ser mare. L'Aminata, en canvi, una jove gambiana, ha decidit que no vol tenir més fills. Potser perquè l'aixopluc del baobab de la infantesa s'ha esvaït i ara viu en un territori hostil. La feina és incerta, acaba de descobrir la intenció del marit d'afegir una segona esposa a la família i la filla gran s'ha tornat rebel. Efectivament, la Binta, la millor estudiant de l'institut i en plena eclosió adolescent, està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la seva família: s'ha enamorat d'un noi blanc, s'avergonyeix de l'analfabetisme de la mare i, sobretot, no li perdona la seva mutilació. La Lola, la metgessa d'ulls hipnòtics com el mar, de mica en mica es guanya la confiança de l'Aminata i la Binta i s'hi involucra perillosament.
El fruit del baobab és una novel·la emotiva que mostra el xoc entre dues cultures i els estrets vincles que teixeix la solidaritat femenina. Una història difícil d'oblidar en què descobrim les lluites i renúncies de les dones i les llums i ombres de la societat actual. «Caminen soles, l'una al costat de l'altra. Mare i filla. L'una pensa que ha avançat massa de pressa en les caselles de la vida. L'altra pensa que la vida és cruel. La filla pren la mà de la mare. La mare no se sent tan sola. Són dues dones que caminen per Mataró. Potser un dia seuran juntes a l'ombra del baobab i beuran del seu fruit.»

Aquest llibre també s'ha recomanat al programa Biblioones del 07 de març