Reflexions d'un vell centenari

Reflexions d'un vell centenari
Moisès Broggi

Mirant enrere, es veu que la vida passa molt de pressa i que els fets s'acumulen ràpidament. Un es troba al final gairebé sense adonar-se'n. La vellesa comporta sacrificis i renúncies, és cert, però també té els seus al·licients. El jove viu angoixat per les inseguretats del dia de demà. El vell, en canvi, en saber que no té futur, reconeix que el seu gran patrimoni és la memòria, font inesgotable de reflexions sobre nosaltres mateixos, sobre el món en què vivim i sobre les persones i esdeveniments que ens hem trobat al llarg de la vida. El futur és imprevisible, però les experiències viscudes fan veure que sovint els fets es repeteixen que, malgrat que les coses canvien, l'home segueix essent el mateix de sempre, i que la humanitat és capaç d'ensopegar repetides vegades amb la mateixa pedra.Moisès Broggi

La melancolia dels oficials

La melancolia dels oficials
Joan Daniel Bezsonoff
A la fi dels anys cinquanta, França lluitava per conservar la seva província algeriana. Després d'haver-nos acompanyat pel seu país de Butxaca, Bezsonoff ens serveix de guia a través de l'Algèria francesa.
Durant la lectura, es descobriràn els horrors de la guerra, la seva misèria i les seves hores tràgiques en aquesta història d'amor i espionatge que ens portarà d'Alger a París, de Tànger a Frankfurt amb la mirada irònica i tendra del novel·lista de Perpinyà. Bezsonoff ens revela uns aspectes poc coneguts de la guerra d'Algèria en una evocació plena d'olors, de colors i de riures.

La peculiar tristesa del pastís de llimona

 

Aimee Bender

La Peculiar tristesa del pastís de llimona

Col·lecció: Narrativa Número: 399

"Un dels texts culinaris més ingeniosos dels últims temps" Time Out New York

La peculiar tristesa del pastís de llimona és una novel·la emotiva, deliciosa, extravagant i molt enginyosa.


Text de contraportada
La nit abans de fer nou anys, la Rose tasta un tros del pastís de llimona que ha preparat la seva mare. Sorpresa, no aconsegueix trobar-hi el gust del seu pastís preferit i, en canvi, hi descobreix els sentiments de la mare: frustració i solitud, una tristesa fonda. A partir d’aquí, menjar esdevé una tortura per a la Rose, que a cada mossegada descobreix les intimitats de la gent que l’envolta i s’adona que la seva família no és tan feliç com semblava. Disposada a resoldre la seva vida, després de cuinar per primera vegada i sentir el buit de la seva pròpia existència, la Rose decideix fer de la seva peculiaritat un instrument de plaer. Delicada, tendra i molt original, La peculiar tristesa del pastís de llimona és una novel·la emotiva, deliciosa, extravagant i molt enginyosa.