Victus, Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol

Victus

La Campana, 2012

Aquest llibre l'hem recomanat al programa Biblioones a Ràdio Tortosa,103.3 fm del dia 25 d'octubre de 2012

Deu anys després de l'èxit de "La pell freda", Albert Sánchez Piñol torna a les llibreries amb "Victus", una novel·la en què narra la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes de Felip V.

Albert Sánchez Piñol situa el poble de Barcelona com l'autèntic heroi del setge de 1714 al seu últim llibre, "Victus", on trenca alguns tòpics. Per exemple diu que": "Va ser iniciativa del poble defensar Barcelona, perquè les classes dirigents no volien fer-ho perquè pensaven que era una causa perduda. I en certa manera tenien raó, perquè allò no podia acabar pitjor". I ha insistit, però, en la força i la vigència d'aquella història en els nostres dies: A més de divulgar uns fets, 'Victus' vol ser també un homenatge a l'autèntica protagonista de la resistència: la ciutadania.

És la primera vegada que escriu en castellà: " L'escriptor Albert Sánchez Piñol publica 'Victus' (La Campana), una ambiciosa novel·la històrica que aborda des de la perspectiva catalana la Guerra de Successió espanyola fins a arribar a la "tragèdia perfecta" del setge de Barcelona el 1714. El novel·lista, l'autor català més traduït, ha confessat aquest dilluns en roda de premsa que portava darrere d'aquesta novel·la moltíssims anys, i que la seva intenció era explicar la història de manera rigorosa però des de la perspectiva popular. També ha tingut clar que la novel·la havia d'anar més enllà dels fets de Barcelona, i per això va escollir un personatge real: Martí Zuviría, l'ajudant del general Villarroel, que a més era traductor, realitzava missions dins i fora de la ciutat i va ser un dels pocs exiliats que va arribar a Viena i es va salvar dels borbònics. És un personatge que al principi és "mesquí i covard", però després, al mig del torrent popular, es converteix en un heroi amb total normalitat, explica l'escriptor, conscient que el seu protagonista deslligarà passions, a favor i en contra.

Sánchez Piñol s'ha documentat de manera exhaustiva per escriure la novel·la --de gairebé 600 pàgines- i, per això, ha afegit que la trama desmunta molts mites i visions romàntiques, i ha assenyalat que, lamentablement, "la gent no sap el que va passar". El novel·lista s'ha esforçat a evitar el maniqueisme de catalans bons enfrontats amb castellans i francesos dolents, i tot i que manté que l'èpica és essencial ha usat un llenguatge "irreverent" i grans dosis d'humor.