El sueño de la ciudad

El sueño de la ciudad

Andrés Vidal ens narra la història de dues famílies (els obrers Navarro i els rics joiers Jufresa) i d'una ciutat, Barcelona, durant les dues primeres dècades del segle XX.

En Dimas Navarro, fill d'un conductor de tramvies, ha de mantenir la seva família des de ben jovenet perquè el seu pare no pot treballar a causa d'un accident. Començarà com a mecànic a les cotxeres dels tramvies però aviat la seva intel·ligència i, sobretot, la seva ambició (per aconseguir el reconeixement social i econòmic) el portarà a treballar sota les ordres d'en Ferran Jufresa, l'hereu d'una de les més prestigioses joieries de la ciutat. En Ferran també és avar i ambiciós i aviat començaran a jugar brut en els negocis per aconseguir els seus objectius. 

Però en Dimas no comptava a enamorar-se perdudament de la Laura, germana del seu cap. La Laura Jufresa és preciosa, intel·ligent, bona persona ... i una artista amb les mans. No només dissenya les meravelloses joies de l'empresa familiar, també treballa a les ordres d'en Gaudí fent escultures a la Sagrada Família.

 Seran capaços la Laura i el Dimas de dur a bon port la seva relació malgrat tenir en contra els diners, la classe social i els prejudicis de la societat barcelonina de principis de segle?

La Fabulosa història de la senyora Wang

Aquesta obra de Gabriel Pernau es fonamenta en fets   reals, narra l’apassionant història de Cristina Nubiola, una catalana que va viure a la Xina durant la primera meitat del segle XX.

Cristina era una jove mare tarragonina que, el 1932, va quedar vídua prematurament. Al cap de poc temps, apareix a la seva vida Wang Rong, un xinès estudiós de les cultures europees de qual s’enamora bojament i amb qui fugirà fins a la Xina, deixant tota una vida al darrere, inclosa una filla de tres anys. Cristina viurà com a ciutadana xinesa les convulses dècades de 1930, 1940 i 1950, quan el gran país de l’Orient pateix la invasió japonesa, la Segona Guerra Mundial i l’ascens al poder dels comunistes.

La senyora Wang Fenglian, nom xinès de Cristina, va tornar al cap de molts anys a Catalunya. La recerca de Gabriel Pernau i el testimoni de les persones que la van conèixer ens ofereix un relat extraordinari d’integració, d’afany de superació i d’aventura en un país que fins fa ben poc era gairebé inaccessible per a una dona estrangera.

La Nevada del Cucut

Les vides de dues dones, en dues èpoques històriques ben diferents, amb un destí comú. Aquest és el fil conductor d'aquest relat que evoca la gran novel•la de Víctor Català, Solitud. A través d'un quadre penjat a la casa familiar i també a partir del descobriment d'un diari escrit per la seva avantpassada a principis del segle XX, la Lali descobrirà la història de la Tònia, una dona valenta, en un poble de la Catalunya profunda, enfrontada a les estretors de mires envers les dones del temps que li va tocar viure. La novel•la és un homenatge a la Mila, la protagonista del clàssic de Víctor Català, i també un relat de supervivència i valentia en circumstàncies i èpoques adverses. Prosa àgil a dues veus femenines,. Amb algunes escenes realment colpidores. I unes altres plenes de tendresa.

Antonio Tabucchi

Open publication - Free publishing - More biblioteca

El temps envelleix de pressa

Antonio Tabucchi

Nou històries que presenten una rica i complexa reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les restes de passat que poden arribar a donar sentit a l’existència

 

El temps envelleix de pressa

Un exagent de l’antiga RDA que vagareja sense rumb per Berlín, un oficial italià afectat per radiacions d’urani empobrit a Kosovo i un home que esdevé protagonista d’un fet que s’ha inventat durant una nit d’insomni. Aquests són alguns apunts de les històries que Antonio Tabucchi ha plasmat en aquest recull de contes elaborat amb una tècnica que ell mateix exemplifica amb la pintura d’Arcimboldo, en què les figures individuals formen en perspectiva una figura més gran que les inclou.

Amb una acurada precisió i la sensibilitat literària que el caracteritza, Antonio Tabucchi basteix uns relats centrats en les vivències i els records d’uns personatges que han viscut la seva maduresa en les diverses Europes, però sobretot en la de l’Est, entre la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Freda. Nou històries que presenten una rica i complexa reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les restes de passat que poden arribar a donar sentit a l’existència. Una obra que mostra el compromís de l’autor amb la seva generació i amb la història europea de la segona meitat del segle XX.

Conviure amb la mort

Conviure amb la mort, escriu Teresa Pàmies, "no és pactar, dialogar, censurar el dia a dia amb ella. És un forcejament que, a la llarga, guanyarà la mort, però la vida s'enforteix en resistir l'embranzida, en superar una malaltia, en reviscolar l'ànim decaigut, en sentir-se estimat i respectat, i satisfer, de tant en tant, els batecs de la carn i les pretensions de l'ego".

Teresa Pàmies aborda el tema de la mort amb una mirada lúcida i serena, com un procès natural que forma part, des del moment de néixer, de la nostra pròpia vida. En aquest llibre recull pensaments que filòsofs i poetes de tots els temps han escrit sobre la mort. La gran lliçó que ens espera és que aprendre a conviure amb la mort vol dir, també, lluitar-hi sense deixar mai de viure la vida amb plenitut.

Història de dues ciutats

Història de dues ciutats

Aquest any se conmemora el bicentenari del naixement de Charles Dickens

Història de dues ciutats és una de les novel·les de l'escriptor britànic Charles Dickens, publicada l'any 1859. Aquesta novel·la és particularment diferent a les altres que va escriure, les quals es basen en personatges infantils i mostren una marcada reprimenda cap a la societat britànica de l'època. En aquesta novel·la històrica es narra la vida al segle XVIII, l'època de la Revolució Francesa.

Al mateix temps la història es desenvolupa a dos països: Anglaterra i França, a les ciutats de Londres i París, respectivament en l'època de les albors de la Revolució francesa. La primera ciutat simbolitzaria d'alguna manera la pau i la tranquil·litat, la vida senzilla i ordenada; mentre la segona representaria l'agitació, el desafiament i el caos, el conflicte entre dos mons en una època en la qual s'anuncia dràstics canvis socials.