El lector de Julio Verne

El lector de Julio Verne és el segon volum d’un total de sis que Almudena Grandes ha titulat com a Espisodios de una guerra interminable.

Després de reviure a Inés i la alegria la història de l’intent, després de la derrota alemanya, d’establir un govern republicà a Viella en l’operació Reconquesta d’Espanya, ara aquest nou episodi ens situa a  Fuensanta de Martos, un poblet de la Serra de Jaén, on el protagonista és en Nino, un nen de deu anys fill d’un  guàrdia civil. La novel·la abarca tres anys de la vida d’aquest nen, des de l’any 47 fins al 49 i conté també un epíleg on ens explica en què es converteix quan es fa gran, en un gran salt en el temps.

A diferència de Inés i la alegría, que conté episodis de la història real i episodis totalment ficticis però basats en fets reals, aquí la història és totalment fictícia però té alguns fets i alguns personatges que sí que van existir realment.
La vida d’en Nino en el cuartel de Fuensanta de Martos és un calvari. Les parets són de paper i sent contínuament la tortura que els guàrdies apliquen als detinguts, la majoria rojos refugiats a la muntanya: els maquis. En Nino ha de suportar que el mirin malament la resta de nens del poble, que es tanquin portes quan passeja amb els seus pares, és vist com un enemic quan en realitat és només un nen…però el futur d’en Nino ja està marcat, marcat per diverses raons. Gràcies a la seva estatura, que el seu pare medeix pacientment cada any pel seu aniversari, no arriba a la talla per ser guàrdia civil. És així com decideixen que aprendrà mecanografia per treballar de secretari en qualsevol organisme oficial i tenir un futur una mica més assegurat. El que encara no sap en Nino és que les classes que acaba obtenint de la Sra. Elena, una dona republicana que viu als afores del poble, li obriran els ulls no només a la mecanografia sinó a tot un món d’una cultura que a l’escola del poble no se li ensenya. A casa de la Sra. Elena, en Nino descobreix a través dels llibres de Julio Verne la valentia de molts herois, herois que li serviran de model en un futur no gaire llunyà…
Almudena Grandes aconsegueix, amb la seva manera d’escriure, descriure, més que els fets de la guerra civil, els sentiments, les pors de persones fictícies però que alhora van existir de veritat i que van esdevenir, dins del seu encara anonimat, veritables protagonistes de la Història, de la nostra Història en majúscula.