La seva última novel·la, autobiogràfica com totes les seves, reflecteix amb delicada exactitud el despertar a la sensualitat del nen que va ser mentre en la seva família es prenia la decisió de si emigrar als Estats Units o no.
La pesca, la relació amb d’altres nens de la seva edat i la trobada amb una noia, que li descobrirà la importància de les paraules amor i justicia marquen el ritme de la novel·la.
En “Els peixos no tanquen els ulls” l’escriptor italià també ens ofereix un repàs dels grans esdeveniments del segle XX com la Segona Guerra Mundial , el maig del 68, o les guerres a Àfrica i Bosnia.
Els peixos no tanquen els ulls és una història de la infància. Com un nen, nascut a Nàpols, la seva vida gira envoltat de pescadors, el peix és posar i deixar la xarxa a voluntat. Però això és també com es desperta un al món, com les coses canvien sense ser capaç d'evitar-ho i mirar de reüll al primer amor sense posar el nom que es mereix perquè aquest sentiment primer no es reconeix.
Et vas acostumant al seu ritme amb cada pàgina i al final descobreixes que és un encant. Insinua, medita. El relat quasi arriba a posseir-te. Potser soni a una exageració, però és un llibre curiós, quasi màgic, amb una història està ben desenvolupada i uns personatges del tot entranyables.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada