Stefan Zweig,
Carta d'una desconeguda
Viena, 1900. Un cèlebre i atractiu novel·lista rep una carta. Una extensa i anònima carta de traç femení on li és revelat el gran amor que, des de ben joveneta, li professa la redactora. D’una acurada construcció psicològica, Carta d’una Desconeguda està narrada des del punt de vista d’una dona, inèdit per l’època que fou escrita (1927).
Carta d’una desconeguda és un homenatge a l’amor més pur, més sincer i més silent de la mà d’una singular heroïna romàntica; Un homenatge als amants posseïdors del tresor de saber estimar sense correspondències.
Viena, 1900. Un cèlebre i atractiu novel·lista rep una carta. Una extensa i anònima carta de traç femení on li és revelat el gran amor que, des de ben joveneta, li professa la redactora. D’una acurada construcció psicològica, Carta d’una Desconeguda està narrada des del punt de vista d’una dona, inèdit per l’època que fou escrita (1927).
Carta d’una desconeguda és un homenatge a l’amor més pur, més sincer i més silent de la mà d’una singular heroïna romàntica; Un homenatge als amants posseïdors del tresor de saber estimar sense correspondències.
Estimar durant hores, setmanes, durant mesos i potser fins i tot anys. Estimar en silenci fins a fer mal, de forma incondicional, buscant sempre la seva ombra, la seva olor que no desapareix per molt que et freguis la pell amb sabó, estimar encara que l'ànima se t'ompli de nafres. Recordes aquest sentiment? És el sentiment que ens escriu Stefan Zweig a Carta d'Una Desconeguda. Ens ho escriu un home amb mà de dona, que coneixia els sentiments d'una dona, com molt pocs, coneixia la dona i li esventrava el cor, i encara ara ho aconsegueix: són altres temps, però les dones continuem descobrint-nos en les seves paraules. Stefan Zweig continua arribant-nos al cor.
La pregunta que ens fem serà: és possible estimar així d'intensament tota una vida com la de la protagonista? Era amor o potser es convertí en obsessió malaltissa? Fou un amor idealitzat, gairebé inventat, des de la infantesa d'una nena de tretze anys? Alguns potser pensarem en la obsessió, la paranoia fins i tot, i d'altres, com jo mateixa, creurem en l'autenticitat. Penso que el sentiment, i el més gran de tots com l'amor, mai mor si se segueix alimentant amb esperança, amb desig, i sí, també amb la febre malaltissa que t'empresona sense adonar-te'n.
El llibre recomanat el podeu escolatar al programa de la Biblioteda de radio Tortosa 103.3FM
Biblioones 15/11/2012
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada